F-ROMANI

L'edifici és un llindar. Una franja neta de vidre amb plasma fotovoltaic que emmarca l'horitzó. Un edifici restaurant-pont, una espurna a l'albada, una flama al capvespre.

The building is a threshold. A clean strip of glass with photovoltaic plasma framing the horizon. A restaurant-bridge building, a spark at dawn, a flame at dusk.

Dins del marc del concurs internacional de Jardins: Grand-Metis 2020: Aquest projecte té dos propòsits: Submergir el visitant en un entorn màgic, un cop ha creuat els límits.

A través dels sentits de la vista i l'olfacte situem el visitant en un nou camp, un espai per despertar els racons del cervell que potser estaven tancats. A través de l'oïda notarem com el vent juga amb les cintes i com mou els límits a voluntat, amb la vida mateixa.

I ho aconseguim amb una geometria clàssica en planta, amb un triangle equilàter, amb una geometria més complexa en alçat amb l'ús de catenàries. I utilitzant globus d'heli per mantenir dempeus els límits platejats. I de vegades la porta que se'ns obre màgicament penja d'un fil.

El projecte està dissenyat per minimitzar el seu cost, una estructura perimetral de fusta, que es converteix en un banc, tanca una zona de plantació d'herbes aromàtiques. Mitjançant 33 ganxos metàl·lics per carrega, fixem les cintes platejades a cada costat. Als tres extrems de l'estructura tenim tres cables, que a la part superior es connecten entre els extrems formant tres corbes catenàries. Així, la proposta també pot ser una oportunitat per explicar física i matemàtiques.

A la nit, amb una il·luminació mínima, podeu aconseguir un efecte atractiu, elegant i màgic.

Plantes aromàtiques proposades: romaní, farigola, ginesta i lavanda.

Within the international competition of Gardens: Grand-Metis 2020: This project has two purposes: To immerse the visitor in a magical environment, once he has crossed the limits.

Through the senses of sight and smell we place the visitor in a new field, a space to awaken the corners of the brain that may have been closed. Through the ear we will notice how the wind plays with the ribbons and how it moves the limits at will, with life itself.

And we achieve this with a classical geometry in plan, with an equilateral triangle, with a more complex geometry in elevation with the use of catenaries. And using helium balloons to hold the silver boundaries standing. And sometimes the door that opens to us in magic hangs by a thread.

The project is designed to keep its cost to a minimum, a wooden perimeter structure, which becomes a bench, encloses an aromatic herb planting area. Using 33 metal hooks by lade, we fasten the silver ribbons on each side. At the three ends of the structure we have three cables, which at the top are connected between the ends forming three catenary curves. Thus, the proposal can also be an opportunity to explain physics and mathematics.

At night, through minimal lighting, you can achieve an attractive, elegant and magical effect.

Proposed aromatic plants: Rosemary, thyme, broom and lavender.

Es reforma un castell, i s’afegeix una escletxa nova a la base del castell. Una línia de llum que aporta els usos comuns a la instal·lació i connecta verticalment cap a les estances reformades de la part superior del castell de Rocamandolfi.

A castle is renovated, and a new slit is added to the base of the castle. A line of light that provides common uses to the installation and connects vertically to the renovated rooms in the upper part of the Rocamandolfi castle.

Un edifici que es basa en els ancestrals edificis alts japonesos. Plataformes que es van alçant fixades en un nucli central. Les plataformes són espais diàfans que es van alternant amb terrasses en altura. El nucli central és un espai permeable i estructuralment sòlid i amb flexibilitat per adaptar-se als moviments sísmics.

A building based on the ancestral Japanese tall buildings. Platforms that rise fixed to a central core. The platforms are diaphanous spaces that alternate with terraces in height. The central core is a permeable and structurally solid space with flexibility to adapt to seismic movements.

El projecte situat a la parcel·la entre els carrer de Venus i la Rambla de la Mina de Sant Adrià del Besòs té les següents intencions:

Conseguir uns edificis amables, amb certa noblesa, ben orientats.

Deixar lliure bastant espai exterior ampli per poder ser passejat, jugat, rigut i gaudit pels veïns.

Els edificis es divideixen en dues parts, un sòcol de maó vist, i una part superior revestida de calç. En les darrers dues plantes l'edifici s'inclina per atenuar l'efecte d'alçada. Aquest gest i el de suavitzar els balcons aporten un caràcter amable a l'entorn. Les línies "toves" sovint ajuden a tranquil·litzar zones tensionades.

The project located on the plot between Venus Street and Rambla de la Mina in Sant Adrià del Besòs has the following intentions:

To achieve friendly buildings, with a certain nobility, well oriented.

To leave enough free outdoor space for residents to walk, play, laugh and enjoy.

The buildings are divided into two parts, a base of exposed brick, and an upper part covered in lime. On the last two floors the building is tilted to attenuate the effect of height. This gesture and that of softening the balconies add a friendly character to the environment. The "soft" lines often help to calm tense areas.

Spider Housing és un projecte d’investigació de projecte d’habitatges de gran escala. Una mega estructura que conté múltiples unitstas d’habitatges formant una mega-comunitat. L’objectiu del projecte és que a través de la morfologia es plasmi un projecte autosuficient i que respongui perfectament al comfort tèrmic dels habitants, així com una relació interessant amb el paisatge.

Spider Housing is a research project of a large-scale housing project. A mega structure that contains multiple housing units forming a mega-community. The objective of the project is that through the morphology a self-sufficient project is created that perfectly responds to the thermal comfort of the inhabitants, as well as an interesting relationship with the landscape.

Nulla lacinia finibus faucibus. Nulla in tellus arcu. Ut nisi libero, tincidunt sit amet pellentesque eget, imperdiet ut odio. Quisque sollicitudin diam sodales, dignissim justo vel, pretium nisl. Morbi volutpat mollis feugiat. Curabitur auctor eleifend magna, nec molestie libero pretium ac. Aliquam eleifend ornare metus, sagittis iaculis odio pulvinar at.

Morbi porttitor et massa vitae pharetra. Morbi sed ex in quam fermentum vehicula at eu nibh. Quisque in felis condimentum, ornare justo vitae, placerat sem. Duis sit amet neque odio. Cras tincidunt sapien nec fermentum vulputate. Vestibulum non rhoncus elit, id finibus sem. Integer sit amet velit nibh. Nunc fringilla nibh sit amet augue mattis, commodo ultrices massa gravida. Proin vestibulum condimentum sodales. Sed non vehicula risus.

El jardí consisteix en un banc continu. El banc genera un recorregut, zones de descans i algunes zones de plantació de vegetació. L'objectiu de la proposta és aconseguir un resultat bo, útil i sostenible. Vaig optar per un material simple (pedra emmotllable, formigó). El banc fa 150 metres de llargada i 45 cm d'alçada. La superfície la part superior està polida. I una amplada de 30 cm. El banc també serveix com a contenidor de terra per plantar flors com la Primula, el Crocus o la Viola tricolor. Els arbres (Salix carpea) i els arbustos (Philadelphus coronarius) són situats a les zones circumdants on el banc genera un ambient molt agradable. Per completar el jardí, la gespa plantats (a la carretera i en zones on no hi ha flors) i alguns Trachycorpus fortunei. També es dissenya una petita estructura metàl·lica on creixen plantes enfiladisses i flors. El resultat de la proposta com un banc de jardí, un lloc especial on pots caminar, seure, llegir, reflexionar i desconnectar.

The garden consists of a continuous bench. The bench generates a path, rest areas and some areas for planting vegetation. The aim of the proposal is to achieve a good, useful and sustainable result. I opted for a simple material (moldable stone, concrete). The bench is 150 meters long and 45 cm high. The surface of the upper part is polished. And a width of 30 cm. The bench also serves as a soil container for planting flowers such as Primula, Crocus or Viola tricolor. Trees (Salix carpea) and shrubs (Philadelphus coronarius) are located in the surrounding areas where the bench generates a very pleasant atmosphere. To complete the garden, lawns are planted (on the road and in areas where there are no flowers) and some Trachycorpus fortunei. A small metal structure is also designed where climbing plants and flowers grow. The result of the proposal as a garden bench, a special place where you can walk, sit, read, reflect and disconnect.

La proposta era un repte. En una parcel·la de 70 m2, gairebé quadrada i en cantonada, es vol construir un edifici de PB+2+golfes i terrasses. Es volen fer dos habitatges tipus dúplex i un altre tot a planta baixa. Totes tres amb accés independent des del carrer. Tots aquests requeriments amb un pressupost més que baix. La proposta intenta aconseguir un edifici atractiu, elegant, senzill i amb la configuració d‟uns espais lluminosos sempre connectats visualment amb l‟exterior; evitant una compartimentació excessiva. Es potencien les obertures a la cantonada i es projecta un arrambador ceràmic en planta baixa per ennoblir i protegir la zona més propera als vianants. La resta de façana està acabada amb un arrebossat de calç. Tot està pensat perquè sigui un edifici que perduri en el temps.

The proposal was a challenge. On a plot of 70 m2, almost square and on a corner, they want to build a building with ground floor + 2 + attics and terraces. They want to build two duplex-type homes and another one all on the ground floor. All three with independent access from the street. All these requirements with a more than low budget. The proposal tries to achieve an attractive, elegant, simple building and with the configuration of bright spaces always visually connected to the outside; avoiding excessive compartmentalization. The openings on the corner are enhanced and a ceramic railing is planned on the ground floor to ennoble and protect the area closest to pedestrians. The rest of the facade is finished with lime plaster. Everything is designed to be a building that will last over time.

El nou edifici està situat entre l'avinguda Diagonal, el carrer Aragó i el carrer Marina de Barcelona. El gratacel mesura 100 m d'alçada. Ocupa part d'un triangle de l'Eixample. Aquestes zones residuals de l'Eixample Cerdà són un lloc ideal per ubicar-hi edificis alts. En aquest cas, es van eliminar alguns edificis davant del mar a la zona més propera al fòrum, al carrer Josep Pla. Amb aquesta operació vam crear un espai molt més amable amb les persones i la seva relació amb el mar. Aquests edificis d'oficines són substituïts pel nou edifici situat a l'avinguda Diagonal al seu hàbitat.

El gratacel mesura 100 m d'alçada. Un edifici nou construït amb materials reciclats. Un edifici que produeix electricitat. Un edifici que no té aire condicionat. Un edifici senzill. Un edifici auster. Un edifici que, en la seva millor posició, es troba sota les estrelles sobre la teulada lliure.

Un edifici que té un dipòsit sota la teulada, que subministra aigua a la salut, que és un dipòsit d'emergència i aïlla tèrmicament l'edifici des de dalt. Un edifici que està relacionat amb l'avinguda Diagonal. Un edifici geomètricament inclinat per rebre el sol i protegir els vianants de la pluja, és un edifici solidari en totes direccions. La façana està plena de vegetació que actua com a filtre. Aquesta vegetació es barreja amb arbres de gairebé el parc. L'estructura de l'edifici és perimetral per aconseguir plantes completament lliures connectades amb una connexió vertical. Aquesta estructura esquelètica actua com a filtre solar.

The new building is located between Diagonal Avenue, the Aragon street Marina street in Barcelona . The skyscraper measure 100m of height. It takes up part of a triangle to the 'Eixample'. These residual areas of Eixample Cerdà are a great place to locate high buildings. In this case, remove some buildings front of the sea in the area closest to the forum, at Josep Pla street. Then this operation we created a space much more friendly with the people and their relationship with the sea. These office buildings are replaced by the new building located at Avenida Diagonal in it habitat. The skyscraper measure 100m of height. A new building built with recycled materials. A building that produces electricity. A building that has no air conditioning. A simple building. An austere building.

A building that its better ground stands under the stars on the free roof. A building that has a tank under the roof, which supplies water to health, which is a deposit of emergency and thermally insulates the building from the top. A building which is related to the Diagonal avenue. A building that geometrically inclined to receive the sun and to protect pedestrians from rain, is a building solidarity in all directions. The façade is full of vegetation that acts as a filter this vegetation mixs with trees of nearly park. The structure of the building is a perimeter to get completely free plants conect with a vertical connection. This skeleton structure acts as a sun filter.

L'edifici, situat al carrer Marroc 124, amb una façana direció mar (SE) i l'altra muntanya (SO), aprofita les característiques climàtiques del lloc, i està concebut per adaptar-se al barri, i interpretar i integrar les preexistències i el tarannà del Poblenou (Composició, materialitat i color). És un edifici que s'apropa a la autosuficiència energètica, neix amb la premisa de l'austeritat, minimitzant el número de plantes (5+ Coberta, 25m d'altura), racionalitzant els espais, i utilizant sistemes constructius àgils, sostenibles i resilients.

The building, located at 124 Marroc Street, with one facade facing the sea (SE) and the other facing the mountain (SW), takes advantage of the climatic characteristics of the place, and is designed to adapt to the neighborhood, and interpret and integrate the pre-existing features and character of Poblenou (Composition, materiality and color). It is a building that approaches energy self-sufficiency, born with the premise of austerity, minimizing the number of floors (5+ Roof, 25m high), rationalizing the spaces, and using agile, sustainable and resilient construction systems.

Una casa en una parcel·la de 200 m2 als afores de Barcelona. El pendent del terreny dificulta la composició i l’aprofitament de superfícies. En una primera proposta es presenta una casa semienterrada, fet que permet optimitzar els espais interiors i un impacte menor en la morfologia del paisatge.

A house on a 200 m2 plot on the outskirts of Barcelona. The slope of the land makes it difficult to compose and use the surfaces. In a first proposal, a semi-buried house is presented, which allows for optimizing the interior spaces and a smaller impact on the morphology of the landscape.

A la mateixa parcel·la de la Casa a Torre Baró V1, es planteja una segona opció de casa en superfície. Es tracta de tres nivells capiculats, formant un volum que destaca sobre el pendent. Una de les prioritats és tancar-se cap a la parcel·la de la dreta i obrir-se cap a l’orientació est. El tercer nivell s’obre cap al sud-oest mitjançant una terrassa en altura per aprofitar els rajos de sol sense que quedin obstruïts pel pendent del terreny.

On the same plot of the House in Torre Baró V1, a second option for a house on the surface is proposed. It consists of three capitulated levels, forming a volume that stands out on the slope. One of the priorities is to close towards the plot on the right and open towards the east. The third level opens towards the southwest through a terrace in height to take advantage of the sun's rays without being obstructed by the slope of the land.

L'escultura penso que transmet la força i la puixança de la veritat, expressada pel vidre (element important en la vida de Joan Peiró). La pau, expressada amb el color blanc de la part central de l'estructura. L'estabilitat i la convivència de tots plegats, expressada amb el mirall de la base que uneix les dualitats del nostre món. La llum està present en l'escultura en el seu perfil, com aspecte que lliga com energia positiva tots els elements, així com en les dues puntes simbolitzant l'esperança en un món millor fruit del treball de tots i totes en el camí de la dignitat, el bé comú, la justícia i la veritat. Mataró, és present també en l'obra, la lletra M queda insinuada en la vista frontal de l'escultura. L'obra està pensada perquè perduri durant molt temps, ja que els materials emprats estan pensats per aquest objectiu (vidre i acer). Es preveu que el tòtem pugui ser utilitzat com a suport per expressar-se mitjançant adhesius o pintades. La composició de l'objecte col·locant el mirall a la base i la seva geometria senzilla, fan que aquests elements externs no alterin la seva presència. L'escultura pot desenvolupar la tasca d'esdevenir un element amb personalitat i ser un referent en dies especials.

I believe the sculpture conveys the strength and power of truth, expressed through glass (an important element in the life of Joan Peiró). Peace is represented by the white colour of the central part of the structure. Stability and coexistence among us all are expressed through the mirror at the base, which brings together the dualities of our world.

Light is present in the sculpture along its outline, acting as an element that connects all its components with positive energy, as well as in the two tips, symbolising the hope for a better world as the result of everyone's collective work on the path towards dignity, the common good, justice and truth.

Mataró is also present in the work: the letter M is subtly suggested when the sculpture is viewed from the front.

The work is designed to endure over time, as the materials used—glass and steel—have been chosen with this purpose in mind. It is intended that the totem may also be used as a surface for expression through stickers or graffiti. The composition of the piece, with the mirror positioned at the base and its simple geometry, ensures that these external elements do not alter its overall presence.

The sculpture can fulfil the role of becoming an element with its own personality and a landmark on special occasions.

La proposta vol fer realitat una plaça plena d’experiències. La plaça s’estructura en tres nivells que conformen en planta una imatge que recorda al panot Barcelona. La plaça engloba el quadrat format per les quatre façanes de l’encreuament dels carrers Consell de Cent i Compte Borrell. D’aquesta manera, guanyem un triangle en l’extrem de cada carrer i “fem” que la plaça s’apropiï de part dels eixos verds. A nivell de carrer se supera el 30% de superfície verda i la resta es divideix amb sauló (superfície permeable) i un paviment de pedra que emmarca el quadrat i servei de vorera propera als edificis. Cada dels quatre “pètals” format a base d’el·lipses, està destinat a diferents usos: De joc, amb taules de ping-pong, taules d’escacs, una cistella de basquet i jocs infantils, propers a la sortida de l’escola. De repòs, ja que els pètals estan delimitats per un banc continu. La zona central també disposa d’espai de repòs i lectura. A través de quatre escales estructurals accedim a una passarel·la circular des don podem contemplar la vegetació de la plaça, des d’aquest nivell podem accedir al nivell superior a 5 m des don tenim un mirador perimetral de captació d’energia fotovoltaica i a la vegada el panell exterior servei com a pantalla LED per informació i espectacles de llum. La vegetació dels pètals estarà basada en plantes aromàtiques com el romaní, la farigola, l’espígol o la ginesta. La plaça disposarà també de fonts accessibles. Els animals hi seran benvinguts, i als arbres es col·locaran casetes per ocells.

The proposal aims to create a square full of experiences. The square is structured on three levels that form an image reminiscent of the Barcelona panot in plan. The square encompasses the square formed by the four facades of the intersection of Consell de Cent and Compte Borrell streets. In this way, we gain a triangle at the end of each street and “make” the square appropriate part of the green axes. At street level, more than 30% of the green surface is covered and the rest is divided with souló (permeable surface) and a stone pavement that frames the square and serves as a sidewalk near the buildings. Each of the four “petals” formed by ellipses is intended for different uses: For games, with ping-pong tables, chess tables, a basketball hoop and children's games, near the school exit. For rest, since the petals are delimited by a continuous bench. The central area also has a space for rest and reading. Through four structural stairs we access a circular walkway from where we can contemplate the vegetation of the square, from this level we can access the upper level 5 m from where we have a perimeter viewpoint for capturing photovoltaic energy and at the same time the external panel serves as an LED screen for information and light shows. The vegetation of the petals will be based on aromatic plants such as rosemary, thyme, lavender or broom. The square will also have accessible fountains. Animals will be welcome, and birdhouses will be placed in the trees.

La intenció és provocar una atmosfera especial, atractiva i participativa. La brisa del vent predominant de Coll del Grau companyat a vegades de les brises de la vall del riu Fluvià i del Coll d’Ares faran moure el fullatge i les branques dels roures del Parc Nou. Aquest moviment activarà una il·luminació intermitent, depenent de l’arbitri dels vents. Com si es tractessin de lampírids. Aquesta il·luminació estarà instal·lada en diferents arbres del Parc, així com carillons o campanes de vents, que emetran sons metàl·lics quan les brises despertin. Paral·lelament a aquesta atmosfera de Fons, hi sumarem la intervenció central al roure plantat davant el Museu Volcànic de Fontserè. Aquest instal·lació constarà d’una anella roja lluminosa, com si el nostre roure estigués jugant amb un hula hoop incandescent; captant l’energia volcànica ancestral de la Garrotxa. Aquesta estructura estarà completada amb les llumetes (lampírids) i carrillons; els visitants podran tocar-los i fer que s’activi aquesta il·lumicació intermitent, així com amanir-les amb el so de les campanes de vent. Acompanyant aquest decorat diposarem de tres focus laser de llum roja que s’anirant movent lentament com lots de lava en una eterna cerca. Finalment, al parc també s’hi instalaran unes roques per reposar i badar.

The intention is to create a special, attractive and participatory atmosphere. The prevailing wind breeze from Coll del Grau, sometimes accompanied by breezes from the Fluvià river valley and Coll d’Ares, will make the foliage and branches of the oak trees in Parc Nou move. This movement will activate intermittent lighting, depending on the whim of the winds. As if they were fireflies. This lighting will be installed on different trees in the Park, as well as carillons or wind chimes, which will emit metallic sounds when the breezes wake up. In parallel to this atmosphere of Background, we will add the central intervention to the oak tree planted in front of the Fontserè Volcanic Museum. This installation will consist of a luminous red ring, as if our oak tree were playing with an incandescent hula hoop; capturing the ancestral volcanic energy of La Garrotxa. This structure will be completed with the little lights (fireflies) and chimes; visitors will be able to touch them and activate this flashing lighting, as well as tune them with the sound of wind chimes. Accompanying this decoration we will have three red laser lights that will move slowly like lava flows in an eternal search. Finally, the park will also have some rocks to rest and meditate on.

Estudi per edifici d’oficines en composició de terrasses en façana inclinada. Aquesta solució permet una il·luminació natural controlada i espais semiexteriors. Aquesta geometria ofereix al carrer una amplitud que permet una integració generosa entre espai públic i privat.

Study for an office building composed of terraces on a sloping facade. This solution allows for controlled natural lighting and semi-outdoor spaces. This geometry offers the street a spaciousness that allows for a generous integration between public and private space.

Aquest és un projecte elaborat com una pràctica a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, tot i només haver-lo realitzat al segon any, és un projecte que amb el seus defectes, suporta bé el pas dels anys. Una casa entre mitgeres que s’articula amb tres patis. EL primer, un pati d’accés, el segon, un pati d’aigua, i el tercer, un pati amb vegetació. L’objectiu del disseny és fer un recorregut de l’exterior a l’interior a mesura que l’usuari es va desconnectant del “marc mental” de la ciutat i s'imbueix en un oasi de tranquil·litat que va augmentant a mesura que s’avança dins la casa.

This is a project developed as an internship at the Barcelona School of Architecture, despite only having been carried out in the second year, it is a project that, with its flaws, has withstood the passage of time well. A house between dividing walls that is articulated with three patios. The first, an access patio, the second, a water patio, and the third, a patio with vegetation. The aim of the design is to make a journey from the outside to the inside as the user disconnects from the “mental frame” of the city and immerses themselves in an oasis of tranquility that increases as they move further inside the house.

Es tracta d'un edifici semi-compacte. Recull el bé de la compacitat però cedint certes facetes a la natura. Es tractava de posar en una coctelera, compacitat per optimitzar, baixa altura per integrar, ruralització per aprendre. A nivell d'ordenació a mitja escala, es proposa:

Aportar més dignitat al carrer amb un nou front residencial de baixa altura.

Separar els equipaments de la zona baixa de la parcel·la amb la nova edificació amb un parc natural, al qual els nous habitatges quedaran inclosos.

Es manté la superfície de la zona lúdica de petanca que té una funció important al barri. Ara se situa a la part superior, amb millors vistes, i es busca aportar vida a aquesta part superior de la parcel·la. S'hi accedirà a través d'una nova plaça que serà la Porta superior. És clau que les zones perimetrals de l'actuació gaudeixin d'activitat per donar sentit a les noves àrees. La forma aterrida de l'actuació permet entendre l'actuació com una modificació natural de l'emplaçament, sense ensurts, aquest fet ajuda a l'aparició de terrasses, horts i patis, un retrobament amb allò mediterrani.

A nivell de gran escala: Collserola serà el parc central de Barcelona al futur. Però actualment el seu límit és present en diversos projectes. Les rondes van ajudar a delimitar la muntanya. Encara que es van escapar certes zones edificades. El repte dels propers anys serà fer un pla perquè les edificacions per sobre de la ronda de dalt siguin semi rurals. Això implicaria per exemple, cobertes verdes, baixa altura, ús limitat del vehicle, etc. Per tant aquest projecte s'estudia també com es tracta la zona entre rondes i muntanya, entre rondes i carrer Guineueta, que en aquest cas prenc com a límit. A aquesta zona, la intenció és generar una edificació integrada amb l'entorn. Per finalment arribar a la muntanya pura, sense actuació humana. És una gradació des de les rondes a la carretera de canyelles, un espai natural, però que queda ben delimitat a la part superior. Una peça que intenta influir en futures actuacions en aquest àmbit difús entre rondes i Collserola. Límits clars i edificació ruralitzada. Com a pas intermedi per arribar a Collserola, com aquests llums blaus que hi havia als autobusos nocturns per adaptar l'ull a la llum venint de la foscor. El mateix per adaptar-nos a la muntanya quan venim de la ciutat densa.

La proposta sorgeix l’any 2011. Fruït d’una inquietud per millorar l’entorn. Una proposta d’un hotel en un entorn rural amb tres ingredients, natura, elegància i acolliment. Un arquitectura per ser viscuda i admirada des de la llunyania. Una espurna de desig. Una finestra il·luminada a la vesprada. Ganes de ser-hi.

The proposal arose in 2011. The result of a concern to improve the environment. A proposal for a hotel in a rural setting with three ingredients, nature, elegance and hospitality. An architecture to be experienced and admired from afar. A spark of desire. A window lit in the evening. You want to be there.

Aquesta proposta defineix les traces principals d’un edifici destinat a equipament públic en una localitat del Pirineu Català. Es tracta d’una biblioteca en una parcel·la rectangular. EL projecte se centra en definit un edifici que genera un pati interior envoltat de dues ales edificades. Aquesta composició és comuna e localitats del pirineu, per protegir climàticament l’espai interior més privatiu establint, fent partícip el pati del propi edifici.

This proposal defines the main outlines of a building intended for public facilities in a town in the Catalan Pyrenees. It is a library on a rectangular plot. The project focuses on defining a building that generates an interior courtyard surrounded by two built wings. This composition is common in towns in the Pyrenees, to climatically protect the most private interior space by establishing, making the courtyard part of the building itself.

Primers estudis per un disseny de casa estructurada a partir de dus grans terrasses cobertes per una teulada inclinada. U na casa pensada per ser viscuda des de fora. On les baranes formen part important de la façana.

First studies for a house design structured around two large terraces covered by a sloping roof. A house designed to be lived in from the outside. Where the railings form an important part of the facade.

Quan allò efímer pot deixar de ser-ho. La proposta que presento és un recorregut, un joc, un impàs de temps i una nova dimensió d'un espai ocupat aleatòriament per vehicles, una segona oportunitat, un rentat de cara amb aromes de romaní. El projecte consta d'un accés, camí i mirador, que permet elevar el punt de vista per visualitzar les ruïnes arqueològiques Valbuena. A mesura que anava avançant en el procés de disseny, se'm va fer més present John Kejduk, l'arquitecte que més que no pas edificis, realitzava poemes, rituals, experiències, històries temporals. Però i si aquesta experiència que proposo pogués canviar l'espai viciat pel pas dels pneumàtics? I si podem dilatar el segon parèntesi fins a fer-ho esvair en el temps? Això dependrà si la funció agrada al públic de Concentrico. D'altra banda el mirador té unes picades d'ullet cap a la ciutat de Logronyo: Palau dels Chapiteles. Un “homenatge” a les formes piramidals de les torrasses. El color vermell fosc de la bandera de Logronyo, així com la creu de Sant Andreu. L'element de mirador té una funció principal. I dues de secundàries. Ser vist des de la llunyania com un reclam, un record de la grandesa i elegància de Logronyo, i al mateix temps com un joc, un espai per ser viscut. Una escales de pujada i baixada i un tobogan triple, on els més atrevits podran baixar-hi. No només les escales tenen el monopoli de l'elevació i el descens en l'arquitectura. Per això des d'aquest humil exercici proposo recordar que hi ha altres vies. Tant a La Entrada com a El Mirador s'utilitzaran tots els panells de fusta disponibles. L'estructura es realitzarà a CLT i l'acabat amb un recobriment d'una làmida cromada. L'efecte mirall pretén oferir al visitant una mirada doble sobre si mateix. Un mirador des del qual pots albirar les ruïnes de Valbuena (ja que en elevar-se uns 3 metres ja no hi ha obstacles per veure-les des dun punt de vista més aeri). I alhora el mirador de torna la mirada.

La proposta té quatre propòsits principals:

A) Protegir acústicament la nova zona urbana del soroll del trànsit de l'autovia.

B) Generar energia elèctrica.

C) Oferir un límit amable a la nova zona urbana.

D) Afectar el mínim possible el trànsit de l'autovia.

Es proposa una pèrgola amb secció catenària. Amb aquesta solució s'aconsegueixen els objectius de la proposta. En el punt més alt la pergola assoleix els 14 m d'alçada, fet que permet recollir les ones acústiques de gran part del trànsit del sentit contrari. En el punt més baix arriba a 6 m d'alçada, deixant un marge de gàlib de seguretat. El fet de reduir l'alçada a la part propera a la zona urbana té el propòsit de reduir l'efecte barrera que podria tenir un parament molt més alt. El fet de reduir l'alçada i omplir-la de vegetació aporta un valor i una sensació de naturalitat dins del vial urbà, amb la intenció que l'autovia desapareixi del marc mental dels vianants. Una de les premises del disseny és compaginar una entructura energètica de tecnologia puntera amb la presència de vegetació. En aquest sentit es té cura per tal d'incorporar vegetació de baix manteniment tant a la mitjana de l'autovia, com als paraments verticals que soporten l'estructura de la pèrgola i separen l'autovia de la zona urbana. La vegetació actua favorablement també com un absorvent acústic. Es proposen dos tipus de pèrgoles. Una més ample de 23m i 22 m de plaques i que té una longitud de 1130 m i una superfície de 26000 m2. Aquesta pèrgola principal té un gàlib mínim de 6,2 m. La segona tipologia és una pèrgola més baixa (5,2 m) que es proposa opcionalment sobre el vial de servei i que combina plaques solars i pèrgola vegetal. Té un ample de 6 m una longitud de 1285 m generant una superfície màxima de 7600 m2, part d'aquesta superfície serà oberta per permetre la plantació de vegetació. El pas peatonal elevat travessa la pèrgola a la zona baixa de la mateixa i reprèn la cobertura a la meitat de la pèrgola quan s'assoleixen 4m d'alçada. La secció de catenària permet optimitzar l'estructura i per tant el volum i cost d'acer. Permet una protecció acústica eficaç reberverant el so a diferents direccions. Permet una captació solar eficient tant en sistema de plaques com en sistema de tubs, que permet una captació a dues bandes. Permet la recollida d'aigua a la part inferior a través d'una gran canal. L'aigua recollida s'aprofita i es recull en un dipòsit on es redistribuiex pel reg de la vegetació del mur vegetal i per la vegetació de la zona urbanitzada.

Aquest aidea de projecte neix de l'estudi de la relació entr el buit i el ple. Una vegada més aconseguim una forma que és un llindar-edifici, que aixupluga i protegeix el vianant. L'edifici és un àgora popular, d'ús comunitari, que alberga una sala polivalent, una piscina i una biblioteca.

This project idea is born from the study of the relationship between emptiness and fullness. Once again we achieve a form that is a threshold-building, which shelters and protects the pedestrian. The building is a popular agora, for community use, which houses a multipurpose room, a swimming pool and a library.

El pavelló és un edifici clar, contundent, atractiu, un aparador de la nova Amposta de principis de segle. L’edifici que té forma de V, s’organitza des d’un hall central des d’on s’accedeix a l’exposició interior (que voreja tot el recinte) i a l’exterior a través d’una zona porxada. L’edifici està pensat perquè les activitats simultànies pròpies de les fires que es generin dins el recinte, tant a l’interior com a l’exterior, siguin perceptibles, i notòries per a tots els usuaris, per tal de crear un ambient d’activitat, dinamisme i prosperitat. La zona superior del pavelló (la més lluminosa) està pensada per acollir uns esdeveniments més permanents, així com activitats paral·leles com exposicions, i zones de descans, cafeteria i restaurant.

L’edifici el conforma una estructura portant (seguint la metodologia lògica de la planta) de formigó armat a base de pilars, murs i forjats pretesats. A nivell visualment cep constructivament l’edifici el conformen dues parts, la zona interior, que formigó més precís i fosc, i la zona superior, més clara amb una façana de vidre fotovoltaic inclinada, amb subestructura metàl·lica. El pavelló està dissenyat com un nou referent de l’arquitectura actual, la seva disposició i la seva forma ajuden a reduir la despesa energètica de l’edifici. Les instal·lacions del pavelló tenen en compte la reutilització de l’aigua potable utilitzada, la minimització del consum lumínic amb la tecnologia LED i l’aportació de ACS per E.S. i electricitat a través de la façana perimetral superior fotovoltaica.

The pavilion is a clear, forceful, attractive building, a showcase of the new Amposta of the beginning of the century. The V-shaped building is organized from a central hall from which you can access the interior exhibition (which borders the entire site) and the exterior through a porched area. The building is designed so that the simultaneous activities of the fairs that are generated within the site, both inside and outside, are perceptible, and noticeable to all users, in order to create an atmosphere of activity, dynamism and prosperity. The upper area of ​​the pavilion (the brightest) is designed to host more permanent events, as well as parallel activities such as exhibitions, and rest areas, cafeteria and restaurant.

The building is made up of a load-bearing structure (following the logical methodology of the plant) of reinforced concrete based on pillars, walls and prestressed slabs. Visually and constructively, the building is made up of two parts, the interior area, which is more precise and dark concrete, and the upper area, lighter with a sloping photovoltaic glass facade, with a metal substructure. The pavilion is designed as a new benchmark in current architecture, its layout and shape help reduce the building's energy consumption. The pavilion's installations take into account the reuse of the drinking water used, the minimization of light consumption with LED technology and the provision of DHW for E.S. and electricity through the upper photovoltaic perimeter facade.

La intenció del projecte és que San Javier se senti orgullosa dun edifici exemplar. Està pensat com una agregació de plataformes. Aquesta disposició permet obtenir una imatge atractiva, elegant, austera i potent. Com un reflex dels estaments que representa, ofereix una sensació de responsabilitat envers el futur. L'edifici se situa pràcticament centrat a la parcel·la. Cada planta és un quadrat, retallat en un dels seus vèrtexs, de manera que aquest traç genera espais singulars, com pot ser el

accés principal de l'edifici; que se situa amb una directriu que desemboca a una vista del mar. D'aquesta manera l'edifici és fàcilment visible i reconeixible. L'accés al recinte de bombers és molt ràpid, ja que es fa pel vial contigu. A la planta baixa se situen diversos accessos; l'accés principal que té l'opció de comunicar dues façanes, l'accés al soterrani (dipòsit de vehicles), l'accés al recinte de maquinària de manteniment (també està proposat al soterrani, però hi ha l'opció de situar-se a

supertície), l'accés a l'estació transformadora i l'accés independent a l'helisuperflcie. A gran manera, la planta baixa està destinada a les instal·lacions de serveis públics ia les instal·lacions comunes. La planta primera és per a la Policfa, la planta segona per a Protecció Civil i alguns espais comuns. Sobre aquesta planta hi ha una semi planta que suporta l'helisupertlcie. Aquesta semiplanta, que bàsicament és l'estructura de l'helisuperticcie, se situen instal·lacions així com l'últim tram de l'escala

independent que desembarca és un dels vèrtexs de la coberta sense ocupar l'espai reservat per a l'helisuperfície. Estructuralment, l'edifici està pensat perquè es comporti perfectament a les accions sísmiques. Cal destacar que és un terreny no massa resistent ia més està situat en una zona sísmica. L'edifici es planteja com si es tractés del tronc d'un vegetal. Estructura concèntrica a partir dun nucli resistent. D'aquesta manera, com passa amb les plantes, quan se n'exerceix una

sacsejada o una acció eòlica important, l'estructura es deforma, però no es trenca. Aquesta tipologia ha estat usada tradicionalment, en països com el Japó, on els seus temples se sustenten de manera similar. Aquesta organització ens permet col·locar les comunicacions al centre i alliberar les zones més lluminoses per als espais del programa. La disposició en plataformes, i la inclinació dels extrems de les plantes en forma de V, permet tenir llum natural permanentment sense tenir gaire llum directa, ja que

el solapament de les plataformes actuen com a visera. Puntualment es disposen unes obertures al tram vertical de façana, però sempre controlades. D'aquesta manera, s'intenta reduir el consum energètic en climatització artificial. A més, cada planta disposa d'uns passadissos de ventilació creuada envoltant el nucli que ajuden a mantenir un ambient confortable. Els materials utilitzats són el formigó i el vidre. D'aquesta manera s'eviten costos execius i és coherent amb la idea d'austeritat. D'aquesta

es pot estimar un pressupost que s'aproximi al pressupost orientatiu entre 2,5 i 3 milions d'euros.

The project's intention is for San Javier to be proud of an exemplary building. It is conceived as an aggregation of platforms. This arrangement creates an attractive, elegant, austere, and powerful image. Reflecting the institutions it represents, it conveys a sense of responsibility towards the future. The building is situated almost in the center of the plot. Each floor is a square, cut off at one of its vertices, a feature that generates unique spaces, such as the building's main entrance, which is positioned with a direction that leads to a view of the sea. In this way, the building is easily visible and recognizable. Access to the fire station is very quick, as it is via the adjacent road. Several entrances are located on the ground floor: the main entrance, which can connect two facades; the entrance to the basement (vehicle depot); the entrance to the maintenance machinery room (also proposed for the basement, but with the option of being above ground); the entrance to the transformer station; and the separate entrance to the helipad. Broadly speaking, the ground floor is designated for public utility installations and common areas. The first floor is for the Police, the second floor for Civil Protection and some common spaces. Above this floor is a semi-level that supports the helipad. This semi-level, which is essentially the helipad's structure, houses installations such as the final section of the independent staircase that lands at one of the roof's corners, without occupying the space reserved for the helipad. Structurally, the building is designed to perform perfectly under seismic forces. It should be noted that the ground is not particularly resistant and is also located in a seismic zone. The building is conceived as if it were the trunk of a plant: a concentric structure from a resistant core. In this way, as with plants, when subjected to a significant shock or wind force, the structure deforms, but does not break. This typology has been traditionally used in countries like Japan, where temples are supported in a similar way. This arrangement allows us to place the circulation areas in the center and free up the brightest areas for the program spaces. The platform layout and the V-shaped slope of the floor plans allow for constant natural light without excessive direct sunlight, as the overlapping platforms act as a visor. Openings are strategically placed in the vertical section of the facade, but these are always controlled. This aims to reduce energy consumption for artificial climate control. Furthermore, each floor has cross-ventilation corridors surrounding the core, which help maintain a comfortable environment. The materials used are concrete and glass. This avoids excessive costs and is consistent with the concept of austerity. In this way, a budget can be estimated that approximates the indicative budget of between 2.5 and 3 million euros.

Casa Columnes, és un projecte de prova que s'endinsa en l'essència de la construcció. Columnes i forjats per conseguir un espai cobert amb els mínims elements i certes deformacions que aporten caràcter a la construcció.

Casa Columnes, is a test project that delves into the essence of construction. Columns and slabs to achieve a covered space with the minimum elements and certain deformations that add character to the construction.

A part de l’arquitectura una de les altres passions ha estat el disseny de cotxes. E 2019 vaig tenir l’oportunitat de pensar un prototip durant una formació de software paramètric. És un disseny elegant i atractiu, aerodinàmic. Materials nobles i presència. En el disseny de vehicles les proporcions encara són més precises que en l’arquitectura.

Apart from architecture, one of my other passions has been car design. In 2019 I had the opportunity to design a prototype during a parametric software training. It is an elegant and attractive design, aerodynamic. Noble materials and presence. In vehicle design, the proportions are even more precise than in architecture.